1. |
Foc a l'obaga
04:39
|
|||
Caminant, sense rumb … retrobar-se
Pensant més que fent … inspecció retrospectiva
La gent se me'n fot … no m’adapto
Alè de derrota … sempre perdo mai empato.
No, som el que som ni serem, tan poca gent al camí,
Tan poca opció a somiar.
Futur és un invent que perpetua la vida
Somiar en un futur ple de merda i rutina
Desesperaré, no espero res
Desaparèixer, d’aquest temps
Deixa-m’hi quedar, no molestaré
Perquè un dia deixarem de ser
La vida se'n va, pensa-ho bé, accepta les regles del joc
Veritat innegable, som l’últim bastió
Foc a l’obaga
Subtils veritats que t’envaeixen
Plaers carnals que no menteixen
Desesperaré, no espero res
Desaparèixer, d’aquest temps
El camí a la veritat, porta innegables virtuts
Intangibles moments que transcendeixen
En l’ocàs del temps, fent un nou pas, esperant la mort.
Deixa-m’hi quedar, no molestaré
Per què un dia deixarem de ser
La vida se'n va, pensa-ho bé, accepta les regles del joc
Veritat innegable, som l’últim bastió
Aquest és l’últim alè.
|
||||
2. |
Què vols de mi?
05:44
|
|||
Fixa’t com canvia de colors (de colors!)
no hi veig, no sento / res
amb tu perdo els pa / pers
discurs suat, tou com vitralls
ets un pou sec, foc d’encenalls
(x2)
i tu / qui ets? on guardes els secrets?
què vols / de mi? no em busquis com ahir
tens fam / i set l’hivern és fred, ho sé
ja ho he / viscut era fora i no has obert
una vegada més / si et busco tu no hi ets
sóc un passavolant / atrezzo, un decorat
ja ets gran, camines sol
res no et fa ombra, tot ho pots
no guardes cap record?
mira’m bé que ja no em veuràs
res de nou sota el sol
fixa’t com canvia de colors (de colors!)
de blanc a negre, un negre fosc, intens
una, una serp que va mudant (la seva pell!)
no saps d’on ve, fuig com el vent
i tu / qui ets? on guardes els secrets?
no vols / parlar? la llengua ja no en sap?
que vols de mi? no tinc res tot m’ho has pres
el joc / d’ahir ara és plor, surt amb un crit!
Tants collons! Serà millor / tancar la porta, no truquis no hi sóc
T’he vist amb por / et quedes sol, m’és / i / gual!
què vols de mi? no hi veig, no sento res
què vols de mi? amb tu perdo els papers
què vols de mi? discurs suat, tou com vitralls
què vols de mi? ets un pou sec, foc d’encenalls
res de nou sota el sol
fixa’t com canvia de colors (de colors!)
de blanc a negre, un negre fosc, intens
una, una serp que va mudant (la seva pell!)
no saps d’on ve, fuig com el vent
i tu / qui ets? on guardes els secrets?
no vols / parlar? la llengua ja no en sap?
què vols / de mi? no tinc res tot m’ho has pres
el joc / d’ahir ara és plor, surt amb un crit!
Tants collons! Serà millor / tancar la porta, no truquis no hi sóc
t’he vist amb por / et quedes sol, tant / se / val…
Tens fam i set
Tant es d’on vens
Tant se val a la fi
|
||||
3. |
Memòria
03:10
|
|||
Tant si és abans, com si és després
no oblidaràs tot allò que has aprés.
Tants maldecaps i moments han passat
és hora de fer un nou pas endavant.
Sempre has passat de llarg,
però tens tot el temps a les mans.
No et rendeixis
són tants paranys, tants enganys
que tot perd l'essència.
No et rendiràs, si anem junts.
Saltarem fronteres.
I a la fi despertar, deixar de somiar i prendre part
No et rendeixis
són tants paranys, tants enganys
que tot perd l'essència.
No, som ni serem els que vàrem ser
Tu i jo tornarem en carn a reviure.
Trenca per fi,
aquest malson,
no està res perdut si fas un nou pas endavant
Sempre has passat de llarg,
però tens tot el temps a les mans.
Tant si vens com si te’n vas
no donis ni un sol pas en fals.
La memòria...
No, som ni serem els que vàrem ser
Tu i jo tornarem en carn a reviure.
|
||||
4. |
No fallarem
03:33
|
|||
A l’horitzó, trons i llampecs que repiquen els murs de la memòria.
És la veritat que imposa les normes gravades a foc, davant la injustícia.
I un segon, tant de bo, pugues canviar l’inconscient
Tots vivim, tots morim, deixa una empremta de pes.
Tan injust, tan violent, tot passa en un moment
Marquem les línies per un bé comú. Despertem!
Un sol gest n’és prou, dona peu!
(Ha) arribat l’hora de perdre la por. Som legió.
Sents a l’interior la remor
I cridarem ben fort als 4 vents.
No fallarem!
Una promesa, un repte, una certesa, per segles tramesa, lluitem el present.
I a la fi, reeixir, d’entre la cendra i la pols
Sentiment reactiu a la injustícia i la por
És l’alè de l’amor, el sents a flor de pell
Alça’t i enfronta’t, junts ho podrem tot. Despertem!
Un sol gest n’és prou, dona peu!
(Ha) arribat l’hora de perdre la por. Som legió.
Sents a l’interior la remor
I cridarem ben fort als 4 vents.
No fallarem!
|
||||
5. |
Crida més fort
04:06
|
|||
Per fi és divendres, hola cap de setmana
Tot a la merda, i pensa en tu mateix
Tornar a viure, respirar de nou
Prendre consciència sols de lo important
Crida més fort
La festa comença i la gent es fa notar
Algun cop per aquí, algun cop per allà
Perdre la noció del temps i deixar-te portar
No importa que faràs, fins a l’endemà
Ei, com va això
Necessito sortir i desconnectar
Uep, aquí hi ha birra fresca
Xerinola herba i gresca
Crida més fort
La festa comença i la gent es fa notar
Algun cop per aquí, algun cop per allà
Perdre la noció del temps i deixar-te portar
No importa que faràs, fins a l’endemà
Ja és de nit.
Llum, s’esvaeix, el punt àlgid es fa present
Fes i desfés, tot lo dret està del revés
La festa comença i la gent es fa notar
Algun cop per aquí, algun cop per allà
Perdre la noció del temps i deixar-te portar
No importa que hagis fet, fins a l’endemà
I L’alba es fa present, tornem a començar.
Viure el moment actual, com si no hi hagués demà.
Sentir i viure com si fos el primer cop
I tornar a començar, no importa on ni quan
no importa on ni quan
|
||||
6. |
Respirar
04:41
|
|||
Inspira, expira.
Seu i treu tot el que explota dins
Recorda totes les misèries com aprenentatges
Si el sol es pon a l’alba, al vespre tornarà a sortir
Sent i creu en els teus pensaments
Tantes derrotes banyades en sang
Inspira i expira
Tantes raons per veure-ho tot més clar
No oblidem.
El color de la posta,
la brisa del capvespre
això és casa nostra
i tornarem a néixer
Una llum en la fosca (per tu),
silenci dins del buit (del buit)
per sort tenim futur
i tornarem a néixer
Plora el que hagis de plorar,
Queda tant per fer i tant per ser
Sentiments que es fan presents.
No tan lluny, plou de nou, sota el sol.
És el temps, no passa en va.
Respirar, plou de nou, sota el sol.
|
||||
7. |
Cap de trons
01:33
|
|||
Cabró polític que robes al poble
Menteixes i enganyes tots els putos dies
Merda per tu que oprimeixes al poble
I ens prives de ser societat avançada.
Robar, mentir, malversar, subornar
Sempre ho has fet, Allà on siguis
Crema, crema, cabró polític
Molt honorable, cremaràs al foc
Cremaràs a l’infern, fins a l’arrel, fins a la fi
D’aquest temps, cremaràs a l’infern, foc
La carn podrida que es desprèn de l’os
Cadàvers madurats amb olor de putrefacció
Cabró polític que robes al poble
Allà on estiguis, cremaràs a l’infern
Crema, crema, cabró polític
La teva sentència està escrita amb foc.
|
Noisedrome Mollerussa, Spain
Noisedrome neix la primavera del 2002. Som de les "Terres de Ponent" (a Catalunya) i el nostre primer enregistrament va ser
l'any 2004 amb “Hope!”, demo-cd amb el que ens vam presentar.
El 2006 llancem el nostre primer LP titulat “December's in Bloom”. Tots dos discs cantats en angles.
L’any 2022 estrenem nou LP titulat “Nue / Quimera”, cantat íntegrament en català i totalment auto produït.
... more
Streaming and Download help
If you like Noisedrome, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp